La tragèdia del cinema "La Luz" al 1912

De Vilapedia. L'enciclopèdia de Vila-real

El 27 de maig de 1912, dilluns de Pentecosta, el magatzem del carrer de l'Estació on s’havia instal•lat el Saló de cinema “La Luz”, un edifici quasi cantoner amb el carrer de la Murà estava pIé de gom a gom per a presenciar la projecció del programa de curtmetratges que, per ser jornada festiva, l'empresari de l'improvisat cinematògraf havia programat espectacularment, amb films con "Alma de traidor" i "Litle Moritiz, reporter fotográfico.

En un espai de poc més de cent setanta-cinc metres quadrats s’atapeïen unes 280 persones sense més comunicació amb el carrer que l'estreta porta d'accés damunt la qual estava ubicada la cabina de projecció. Eren les 10,30 de la nit i poca cosa va ser necessària per iniciar la tragèdia. Una espuma procedent de la rudimentària instal•lació elèctrica, va prendre al rodet de cel•luloide i el projeccionista el va llançar sobre la resta de rolls que varen cremar de seguida i després al míser encoixinat que recobria les parets de la cabina, feta a més a més de fusta.

La sala, a fosques en aquells moments per la pausa en la projecció, va rebre de pIe l'espantosa flamarada inicial. Després, tot va esclatar en un infern de colps i bramits d'horror, els assitents es van llançar ca a l'única porta d'eixida, bloquejant-la d'immediat amb els seus cosos i caent uns damunt dels altres. La porta d'emergència es trobava bloquejada i, a més s'obria cap a l'interior, de manera que també allí quedaren amuntonades moltes persones. En un espai de poc de tres metres quadrats varen ser trobades prop de quaranta víctimes. Alguns valents com el jove José Palacio, varen començar a picar a les parets que donaven al carrer i a la finca immediata per tal d’obrir forats però on varen anar llançant a la part de fora els cossos dels xiquets i van poder eixir els més arriscats, però la majoria varen morir ofegats pel fum, aplastats en la foscor enmig de la confusió general, i finalment cremats. També el propietari de la taverna del costat de la sala, Joaquín Rocher, ava trencar un dels barandats per on varen poder eixir moltes persones poc abans que el sostre del cinema se desplomara damunt del públic.

La gent del poble, commoguda i sobresaltada que s'hi va aplegar en conèixer les primeres informacions del fet, poc va poder fer per ajudar els desgraciats que dins la sala s'amuntegaren, més que portar aigua en poals des de la sèquia Major veïna i ajudar a fer més grans els forats de la paret, replegant aquells que malferits aconseguien sortir. La manca de mitjans idonis va ser suplida per l'abnegació de tots, i molt prompte, les botigues properes, l’Hospital municipal i el convent de frares franciscans s'ompliren de ferits i de cremats mentre que les parets del magatzem es desplomaven deixant vore a l’interior un panorama de mort i desolació. A les set del matí va començar la difícil tasca d'identificació dels cadàvers, la majoria molt carbonitzats, col"locats sobre mantes al pati de l'hospital de la vila. Les terribles situacions que dins la sala s'havien desenvolupat tingueren dramàtica continuació quan els familiars de les víctimes anaren descobrint les seues identitats.

El dia següent més de deu mil persones van arribar a Vila-real al ressò de la tragèdia, i moltes més varen acompanyar la desfilada funeral que des de l'hospital de la vila fins al Calvari del camí de l’ermita va portar el seguici de caixes blanques per donar els difunts el seu trist repòs. Autoritats provincials, militars i comunitats religioses, nou bandes de música i les màximes representacions del govern de l’estat i de la diòcesi acompanyaren el sepeli.

La companyia cinematogràfica «Les Films Gaumont» de Paris va enviar un corresponsal per arreplegar el reportatge deIs fets, els Reis d'Espanya enviaren un telegrama de condolença, així com ho van fer persones de tots els indrets de la península, i algun temps després l'Ajuntament de Londres va escriure al de Vila-real demanant-li detalls de l'accident a la fi de preveure'ls a les sales de cinema de la capital anglesa. El diputat liberal Leopoldo Romeo va eixigir al ministre de la Governació que foren tancats de manera immediata tots els locals que incompliren la normativa sobre seguretat als espectacles públics i el propi President del Govern, senyor Canalejas, va respondre assegurant que ja s'havia emés una circular ordenant l'estricte compliment de la normativa de 1908 al respecte.

El propietari del local va ser empresonat i l'alcalde de la ciutat procesat en depuració de les responsabilitats que li corresponien com autoritat local. Els diputats per Castelló Emilio Santa Cruz y Pedro de Govantes varen inervindre en la immediata sessió del Congrés, reclamant normatives més rigoroses i demanant ajudes per als damnificats, la major part dels quals eren gent treballadora i de condició humil.

Les despulles de les seixanta nou víctimes mortals foren assenyalades al cementeri municipal amb una creu de ferro forjat ornada amb roses de metall, tantes com morts hi va. haver al paorós incendi. Amb les reformes hagudes als darrers anys, el fossar i la creu han estat traslladats, juntament amb els que recorden les víctimes de la guerra civil, a un lloc prominent del cementeri, on reben el sentiment deis veïns.