Mostra la font

De Vilapedia. L'enciclopèdia de Vila-real

No teniu permisos per a fer-ho, pel següent motiu:

L'acció que heu sol·licitat es limita als usuaris del grup user.

Podeu visualitzar i copiar la font d'aquesta pàgina:

[[Imatge:Monolito.jpg|350px|right]]A començaments de l’any 1810 els invasors napoleònics havien aconseguit acabar amb la resistència dels espanyols en alguns punts claus com ara Saragossa  Tarragona i Tortosa, i el comandant en cap de l’exèrcit francès en Aragó, el general Louis Gabriel Suchet, després de conquerir la vila de Morella va decidir avançar cap a València per dos fronts, un per la zona de Sogorb, i altre per la costa.
D’aquesta manera, l’exèrcit invasor va anar ocupant successivament  les viles de Sant Mateu, Castelló, Vila-real , Nules i Sagunt, fins arribar al Puig el dia 6 de març, on les tropes franceses es varen establir momentàneament, mentre es planejava un atac a la capital valenciana, que finalment mai no va arribar a efectuar-se per les variables circumstàncies de la guerra, de manera que la línia de front va retrocedir novament cap a Nules.

A Vila-real havien entrat les tropes el dia 3 de març de 1810, amb exigències d’armes i de provisions, com ja havien anat fent en totes les poblacions ocupades, i produint diverses malifetes que varen excitar els ànims dels vila-realencs. En assabentar-se que una columna de napoleònics donaven marxa enrere per a exigir a Castelló que continuara aportant subministres per a les tropes, un grup de voluntaris varen eixir a enfrontar-los al seu pas pel [[Pont nou|pont del Millars]], armats només de garrots i eines de llaurança. Als castellonencs es varen afegir altres veïns d’Almassora i de Vila-real formant una barricada amb arbres que varen  talar d’una pinar proper conegut com “pinar  Ver”, o “del secà”, preparant-se a la lluita amb molt de coratge però amb rudimentari armament.

En passar per Vila-real i detectant les avançades de l’exèrcit el posicionament dels veïns, les tropes franceses comandades pel general Boussard i formades per 200 cuirassers i 300 infants, es varen dividir per tal de passar el riu per diferents parts, i mentre el grup principal va continuar marxant pel camí real, els altres van rodejar el grup de veïns defensors del pont el dia '''9 de març de 1810''', lliurant un intens combat de cos a cos,  en el que varen morir un total de setanta set guerrillers de les tres poblacions, deixant malferits a una gran quantitat.

Huit heroics patriotes vila-realencs ofrenaren la seua vida en aquesta lluita de resistència contra els invasors. Els seus noms foren: '''Manuel García Prades, Francisco Traver, José Segarra, Juan Gallent, Francisco Cercós, Bautista Tellols, José Verchili, "el Coto",  i Mateo Mondragón''' (natural d'Eslida i aveinat a les Alqueries). Dos cadàvers més, sense identificar, aparagueren també al terme de Vila-real després de la contesa.

Encara entre 1811 i 1813 la vila, com tota la contornada,  va tornar a estar ocupada pels exèrcits de Suchet, patint extorsions econòmiques, ocupació d’edificis públics i religiosos i la presó i la mort dels veïns resistents als invasors napoleònics. 

Al  1923, més de cent anys després de l’heroica defensa de la seua terra que varen fer els habitants de Castelló, Almassora i Vila-real, els alcaldes de les tres ciutats varen acordar erigir un monument en memòria dels patriotes, encarregant el projecte als escultors vila-realencs [[Carrasco Giménez, Manuel|Manuel Carrasco]] i [[Ortells López, José Pascual|José Ortells]], però diverses dificultats de tipus polític varen endarrerir el projecte que a la fi se va plasmar en un [[Monòlit del Pont Nou| monòlit al costat del pont Nou]] inaugurat el dia 9 de març de 1926.

Torna cap a La defensa del pont Nou al 1810.

Obtingut de «http://vila-real.info/vilapedia/index.php?title=La_defensa_del_pont_Nou_al_1810»

Mostra la font

De Vilapedia. L'enciclopèdia de Vila-real

Vistes

Eines de l'usuari

Navegació

Cerca

Eines