Camí Real
De Vilapedia, l'enciclopèdia de Vila-real
- La denominació actual del carrer correspon a un Acord Plenari de 28 de desembre de 1979.
- L'antic i popular camí de Borriol comunicava i (malgrat els entrebancs que proporciona la nova xarxa viaria superposada) encara comunica la vila, travessant rius, rambles i barrancs amb la veïna i no llunyana població i, a partir d'aquesta, cap al nord, des de l'ermita de sant Vicent i seguint sendes esquitades de fragments deIs monòlits mil·liaris (les "sendes deIs romans" les anomenen la gent de la contornada) vers la Pobla Tornesa i el pla de Cabanes, per on es troba el malmès arc commemoratiu que l'identifica. Seguint a poc a poc aquest camí, podriem arribar a Roma. És a dir, que és tracta de la via Augusta o Heraclea que des de la capital del vell imperi arribava fins a la llunyana Gades, a la fi de les terres aleshores conegudes.
- Al moment present, i tal com les investigacions arqueològiques posen de relleu noves informacions, tenim les suficients dades per poder pensar que el rei Jaume I(deixant a banda les motivacions polítiques i militars) quan va fundar el nostre poble per posar en cultiu noves terres al seu Regne no va triar el lloc a l'atzar, ni tampoc atret per unes incògnites belleses naturals que el determinaren a ubicar un idíl·lic racó d'esplai per als seus successors. Més be cal pensar que el va situar, a la vista de les alqueries ja existents a la zona, en un punt conegut i habitat de ben antic, com a fortificació de control del pas, a cavall de la via principal de comunicació a la vora de la mar Mediterrània, tradicionalment emprada pels diversos ocupants de la zona al llarg del temps. De manera que el camí de Borriol, que es perllonga al sud, cap a València pel camí de la Carretera, després de creuar convertit en carrer Major l'eix principal de la vila, no seria altra cosa que la vella calçada Augusta (allò que sempre hem anomenat el Camí Real, o millor, segons els veïns més castissos el "camí-ral" amb una pronuncia oberta on ja no cal cap més comentari.
- Com ja havia posat en evidencia l'investigador Mn. Antoni Alcover amb el segur assessorament per la banda local de Mn. Benito Traver, l'origen de l'expressió, ben estesa amb motius semblant per altres poblacions, no és "el camí del rei", sinó "el camí autèntic, el principal" per diferenciar-lo d'altres sendes marginals i menors, tot i que passant el temps s'hagués pogut contaminar amb la significació de "camí important que té la protecció reial". En temps més recents el filòleg Joan Coromines va tractar a bastament la qüestió definint els límits del seu ús i especial sentit a l'àmbit del País Valencia, on la forma "real" no soIs significa "referent a la realitat", sinó que a més alterna, amb major rigor etimològic, com a variant de la forma "reial" per a designar tot allò que pot referir-se "al rei i el seu entorn". Així la varen emprar, per exemple, Jaume Roig o sant Vicent Ferrer, o en un ús encara més ample en el nom de l’antiga moneda coneguda com “real”.
- De manera que la denominació Camí Real a més de popular i tradicional, és totalment correcta, ajustada al seu sentit originari i inclús amb recolzament literari. Amb la mateixa fonamentació, per cert, que el topònim Vila-real. En ambós casos la forma "reial" és totalment incorrecta i no es correspon amb la documentació històrica que demostra l'ús de la forma escrita.
- El que ara és oficialment al nomenclàtor municipal Camí Real ha estat conegut també per altres noms. A més de "camí de Borriol", aquesta via d'accés a la població era considerada fins a finals del segle passat com una prolongació, irregularment habitada, del carrer de Pérez Bayer i de manera col·loquial també esmentada com "carrer dels gitanos" pels que segurament per la zona acostumarien a plantar tenda. A l'any 1883 es va retolar com a carrer "de Castelló" una vegada que la nova via i pont d'accés sobre el Millars ja havia marginat l'antiga senda. Un acord del 12 de desembre de 1929, sols parcialment portat a efecte, li proposava el nom de “Mártires de la Independencia”. Pels motius polítics que son obvis, al 38 se li va imposar la denominació de "General Aranda" fins que, amb l'arribada de la democràcia i amb bon sentit, va prendre el popular i evocador nom: el Camí Real.
