Caixa d'Estalvis de Vila-real
De Vilapedia. L'enciclopèdia de Vila-real
Seu central
A l’agost de 1930, sent President el metge D. Joaquín Coret Moreno, es va decidir la construcció d’una nova seu ocupant el solar de dos cases al carrer Major de sant Jaume, al cantó cap al raval de sant Pasqual. Aconseguit el permís municipal, s’encarrega el projecte a l’arquitecte Eugenio Pedro Cendoya Oscoz, que ja havia realitzat a la població tres anys abans la façana del Sindicat Catòlic Agrari al carrer de sant Antoni. El jove Cendoya, que també a Vila-real atendria l’encàrrec de l’Ajuntament per a urbanitzar el Termet de la Mare de Déu de Gràcia (un magnífic projecte, interromput per la Guerra Civil i del qual sols es va realitzar l’escalinata d’accés a l’ermitori i l’edifici que és actualment Alberg), era aleshores un arquitecte molt famós per haver guanyat el concurs per a la realització del Palau Nacional a Montjuïc, per a l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.
Estructura arquitectònica
Per a la Caixa va dissenyar una sòlida construcció, molt representativa del caràcter al qual estava destinat l’edifici bancari, dividida en tres seccions. A la primera, la façana principal al carrer Major simula carreus encoixinats, amb una porta original de ferro forjat situada entre dos grans fanals i sengles finestres adovellades amb arc de mig punt sobre els que corre una sanefa ressaltada. El segon cos, molt més alt, presenta un gran finestral amb balustrada i un recargolat plafó en relleu decoratiu; horitzontalment se compensa l’altura amb la simulació d’una sèrie de pilastres adossades d’estil classicista que alternen amb altres obertures i un estret finestral amb balustre formant xamfrà sobre les portes laterals. Dalt d’aquest xamfrà, i separada per una zona de motllures horitzontals, s’alça una terrassa coberta que conforma un airós templet sobre columnes, pilastres i arcs de mig punt. El conjunt queda culminat per una escultura al•legòrica, obra de José Ortells, que representa en estructura piramidal les figures de l’Estalvi, protegint amb el seu mant el Treball i la Família.
A l’interior, un vestíbul de traçat el•líptic i amb paviment de mosaic, ricament ornamentat amb marbres i bronzes, dona pas a les oficines bancàries de l’entitat i, mitjançant una empinada escala d’estil imperial amb barana de forja incrustada en metalls, presenta l’accés principal a la planta superior on es troba el saló de sessions. Aquest té porta de cassetons i un espai interior rodejat de pilastres corínties i una decoració fortament classicista que incrementa la sensació de solemnitat molt adient a la funcionalitat del recinte. La resta de l’edifici va estar destinada a vivendes dels empleats i, en l’actualitat adaptada a les necessitats organitzatives de les oficines bancàries. L’edifici va ser inaugurat el dia 23 de novembre de 1933.
Malauradament, al desembre de 1935 la Caixa va patir un greu desfalcament de dos milions de pessetes per unes operacions financeres realitzades amb excés de confiança amb un client habitual, que varen posar l’entitat al límit de la fallida, situació agreujada als mesos posteriors per l’esclat de la Guerra Civil. Acabada aquesta es varen iniciar gestions amb la Caixa d’Estalvis i Munt de Pietat de València, culminades amb l’absorció per aquesta de la Caixa local al mateix temps que es compensava el gran dèficit que s’arrossegava als darrers anys. La signatura de la integració es va produir de manera solemne i a satisfacció de totes les parts implicades el 26 d’octubre de 1941. Posteriorment, i per la fusió de la Caixa de València amb la de Castelló i altres entitats d’estalvi valencianes, el magnífic edifici de l’antiga “Caja de Ahorros de Villarreal” va passar al patrimoni de la nova entitat “Bancaja”.
